Durant els darrers 10 anys, la Semana Negra de Gijón ha ofert, agrupats dins el marc de l’Asturcon, activitats relacionades amb la ciència-ficció, la fantasia i el terror. En acabar l’edició de 2011 es va anunciar, a més, que enguany tindrien la presència de George R. R. Martin, l’autor de l’exitosa saga A Song of Ice and Fire.
Els canvis polítics a Astúries, però, han fet perillar el certamen fins gairebé l’últim moment. Davant l’evident manca de voluntat dels governs conservadors del Principat i de la ciutat, l’organització va decidir muntar un altre festival, dedicat només a la ciència-ficció, fantasia i terror, en dates properes a la Semana Negra (que finalment sí s’ha celebrat) i a la ciutat d’Avilés. I així ha estat entre el 18 i el 22 de juliol passats, sota el nom de Celsius 232 (en evident homenatge a Farenheit 451, la novel·la de Ray Bradbury).
L’estrella, és clar, ha estat Martin. S’hi ha pogut veure gent a les tres de la matinada fent cua per aconseguir número per a una de les seves sessions de firmes. Però el festival havia afirmat que no volia ser una simple excusa per gaudir de la presència del nord-americà. Naixia amb la voluntat de convertir-se en el gran referent dels gèneres no realistes a Espanya. Per això Avilés ha acomodat també a autors com Lisa Tuttle, Joe Abercrombie, Dmitry Glukhovsky, Vicente Molina Foix o Ian Watson.
Presentacions de llibres i sagues, taules rodones, conta-contes, recreacions de batalles i classes d’esgrima antiga, i fins i tot un monòleg d’humor sobre com sobreviure a un apocalipsi zombi, tot d’activitats per que els afeccionats que s’hi han acostat gaudeixin.
I l’espicha. El gran acte social de l’Asturcon des de fa 10 anys, rara avis en un festival literari. Es tracta d’un sopar en un lagar, una sidreria a la muntanya. Cabrales amb codonyat, xoriços borratxos, sidra a dojo, tot drets, sense lloc assignat. Tothom va voltant, xerrant amb tothom, fent amics, i comentant les disfresses. Perquè és un sopar disfresses. Aquest any, en ser l’aniversari de l’Asturcon i el primer Celsius, els assistents podien triar entre els nou temes de les edicions anteriors. Així s’hi van poder veure deus nòrdics, personatges de videojocs, habitants dels Regnes de Ponent… I fins i tot el propi Martin fent-se fotos amb un altre Martin, l’escriptor gadità Jesús Cañadas.
És difícil explicar el que aquest festival ha estat a qui no hi ha anat, però potser el més fàcil sigui imaginar un festival tradicional… i aleshores pensar en el contrari. L’any vinent més, i amb més gent encara.
